Plegar olives. Els orígens de l’oli d’oliva

A molts ens agrada sucar l’oli d’oliva en una bona llesca de pa amb tomàquet, o amanir els plats que preparem amb aquest, però, realment, ens hem preocupat mai d’on ve, qui són els productors i recol·lectors de les olives que després es convertiran en aquest líquid tan preuat?

Si ens remuntem al segle passat (i parlem d’aquest perquè és el que tenim més a prop i alguns encara recordem, tot i que des de l’Antiga Grècia es cultiven  cereals, vinya i olivera), quan no estaven tan mecanitzades les feines al camp com a l’actualitat, a l’hora de recollir les olives,  la temporada de octubre-març generalment, tota la família es desplaçava a la caseta de camp per passar allí els dies que convinguessin tot repassant a mà o amb unes ungles especials fetes de llauna, els raconets de la totalitat de la finca on quedaven granets, alguns ocells les havien picat i tot el terra estava escampat de pinyols.

il·lustració Caseta de camp Godall
caseta de camp

Això comportava una gran feinada, sí, però s’ha de tenir en compte el manteniment dels arbres que fan els pagesos o pageses durant tot l’any. La previsió meteorològica sempre ha preocupat aquest sector, ja que si no plou, no “beuen” (a no ser que sigui una finca de reg com les que es venen instal·lant novament) i si plou massa, pot fer malbé els fruits i arbres. Per tant, és una constant estar atents a les condicions del temps, cosa que no pot controlar ningú.

plegadores d’olives

font: vilaweb

A mesura que han anat passant els anys les tècniques s’han modernitzat, la invenció de la màquina de plegar olives, sobre els anys seixanta , va afavorir la rapidesa en la seua recol·lecció. Cal tenir en compte que al principi no estava tan perfeccionada com ara, les punxes es van afegir més tard. Té una estructura de ferro amb una barra disposada en paral·lel, a més hi ha 1 o 2 rodets (corrons) .Avui dia existeixen, encara més sofisticats, els motocultors que  com diu el seu nom porten un motor i es pot anar assegut. En introduir-se la màquina, les ungles es van relegar a un segon pla i es feien servir en llocs on no podia entrar la màquina.

Totes aquestes màquines pleguen les olives que ja estan a terra, però si es volen agafar directament de l’arbre, quan encara estan verdes, s’utilitzen les borrasses. Es tracta d’unes capes de tela llargues que se situen baix dels arbres on cauen els fruits al damunt, que es fan caure amb canyes. Un cop l’arbre està net, es recullen en un cabàs . Aquest tipus d’oliva (tota la gamma Lacrima Olea) ofereix un oli amb gust de verd, que és molt comú actualment i està valorat positivament.