Manifest: Oli de Godall (una reflexió de Víctor Pago)

Lo primer es demanar-vos disculpes per que alguns de vosaltres rebreu aquest escrit tres o quatre vegades depenent dels grups de whatsapp als que coincidim. Esteu a la meva llista de contactes i us ho he enviat a tots.


Gairebé tots teniu més o menys relació amb lo nostre poble: Godall

Per una d´aquelles coses estic a la junta de la Cooperativa del poble i soc pagès a temps complet, no de sol a sol, però moltes vegades de lluna a lluna. Estem tots lluitant i treballant com deien els vells “a jornal de vila” ès a dir sense cobrar res, per intentar subsistir amb la nostra manera de viure i de treballar, intentant cultivar i elaborar el nostre producte, el fruit de la nostra terra: l´oli d´oliva.


Ho hem aconseguit, el tenim, amb la màxima qualitat i ben presentat. I fins i tot el comencem a vendre. Un dels companys de la junta ha creat una pàgina web per intentar difondre’l i vendre’l www.lacrimaolea.com


I ara ve quan us demano alguna cosa. “No me llaméis iluso por que tenga una ilusión”, però ara que s´atansen els nadals, no us demano que vingueu a plegar olives, només que sense moure-us del sofà o de la cadira, molts de vosaltres esteu dubtant en què regalar a una persona o altra, entreu a la pàgina web i mireu quins packs i productes tenim i en compreu algun i el regaleu. Només us puc dir que quedareu be. També hi ha altres companys que amb tot el carinyo ho han preparat, envasat i etiquetat per que ho disfruteu.


Amb això us vull dir que no només salvareu la Cooperativa de Godall, si no el poble, la manera de treballar i al cap i a la fi de viure. Que és pel que molts dels nostres avantpassats s´han deixat la pell, l´ànima i la vida. Aquests avantpassats també són els vostres. Les oliveres en són testimonis, s´han superat guerres, misèries, deslleialtats, traïdories, i totes les baixeses més grans capaces de crear l´esser humà. Actualment li hem de sumar algun que altre concepte: globalitzacions, bacteris nocius que volen matar les oliveres (heu sentit parlar de la Xylella fastidiosa), algun que altre huracà al Mediterrani, i moltes inclemències o putades climatològiques, innumerables errades polítiques (Trump ens puja els aranzels i paral·lelament donem carta blanca al Magreb per que ens inundi d´oli d´oliva). I ara per rematar-ho: una pandèmia.


Que ningú s’equivoqui, això no és una petició caritativa, és una crida. Jo seguiré lluitant per tirar-ho tot endavant a pesar de totes les coses que us he comentat anteriorment. Senzillament m´agradaria que es pogués conservar el nostre territori. Jo mai passejaré per Manhatan a la nit per veure els llums de Nova York. Però jo he vist la sortida del sol a dalt de tot de la serra de Godall i quan he mirat al davant només podia veure al fons els ports de Tortosa-Beseit i la boira que s´estenia com una manta per sobre de tota la vall de les oliveres. Dubto moltíssim que pugui anar a Paris o a Venècia. Però jo he trobat oliveres mil·lenàries abandonades i amagades baix la brossa les rames les romingueres o barsers, i quan les he vist he tingut la sensació que m’esperaven. Només crec que aquella sensació la va poder tenir el Howard Carter quan va trobar la tomba i la mòmia del faraó Tutankamon. Amb la particularitat de que el Carter va trobar algú que havia mort feia més de 2000 anys i jo, el Victor, vaig trobar un monument viu que havia nascut feia mes de 1000 anys.


Potser més endavant si no ens han extingit als pagesos, us explicaré mes coses d´aquesta manera de fer i de viure. De moment recordeu que s´atansa el Nadal i podeu quedar molt bé regalant algun pack de lacrimaolea.


Gracies per llegir-me,

Victor